Fossa 1 del cementiri de Tarragona fossa 2   fossa 3  

L’espai ocupat per la fossa núm. 1 forma un trapeci d’uns 406,50 m². El conjunt inaugurat el 16 de gener de 2010, és un memorial a les 771 persones represaliades des del mes de gener de 1939 al de desembre de 1948 (660 de les quals moriren afussellades).

A la porta d’accés al recinte hi ha una placa de 57,50 x 79,00 cm que segueix el model de la tipologia oficial de les d’Espais de Memòria, amb els logos de l’Ajuntament de Tarragona, de la Generalitat de Catalunya i del Memorial Democràtic, en ella, en català, español i anglès hi ha el text que segueix:

 
Espais de Memòria de Tarragona

Els espais de Memòria de Tarragona estan formats per un conjunt d’indrets de la ciutat significatius del drama que es va viure des del 18 de juliol de 1936, data en què una revolta militar contra el govern de la República va iniciar una guerra que va tenir greus efectes sobre la població no combatent de la rereguarda. En acabar, perdudes les llibertats civils i l’autogovern de Catalunya, milers de persones (afiliats a partits polítics que feren costat a la República, sindicalistes, demòcrates i fins i tot els seus familiars) sofriren una dura repressió. Van patir consells de guerra sumaríssims, execucions, anys de presó i l’exili. A poc a poc, s’organitzà l’oposició a la dictadura i s’emprengué la lluita per les llibertats, que culminà amb el restabliment de la democràcia. Les víctimes de la guerra, les de la repressió, els homes i les dones que van sacrificar el benestar i la tranquil·litat per lluitar per la recuperació de les llibertats i la democràcia, mereixen ser recordats amb respecte i agraïment pel seu sacrifici.

La Fossa comuna

En el període comprès entre els anys 1939 i 1948, passaven poques hores entre l’ingrés en capella i l’execució de les condemnes a mort que s’havien imposat en consells de guerra franquistes. En aquestes condicions, a les famílies sovint els era impossible poder arribar a temps per identificar el cos durant el període de vint-i-quatre hores que restava en el dipòsit. Transcorregut aquest temps es considerava no reclamat i rebia sepultura a la fossa comuna del cementiri, on es feien aquesta mena d’enterraments.

Tarragona novembre de 2019

 
El memorial, consta d’un conjunt escultòric, anomenat “Dignitat”, inaugurat el 12 de desembre de 2010, promogut per l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista de Tarragona amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona.

Obra de l’escultor Salvador Mañosa, consisteix en dues figures de bronze, la d’una dona dreta als peus de la qual, tombat al terra, es troba el cos d’un home mort.

Abans de que fos una realitat, hi hagué una certa controvèrsia entre l’Ajuntament i l’Asssociació de Víctimes ja que es tractava d’un monument figuratiu i l’Ajuntament el que volia era una peça abstracta.


Al costat esquerra de les figures hi ha una placa, també de bronze, de 73 x 123 cm dedicada a les víctimes per l’Associació de Víctimes de la repressió franquista a Tarragona (AVRFT), el text de la qual transcrivim a continuació:
 
IN MEMORIAM

De les 771 persones que van ser inhumades en el Cementiri de Tarra-gona (1939-1948), que van perdre la vida víctimes de la intolerància, la ignorància i la revenja, tot defensant Catalunya, la llibertat i la legalitat republicana.

“Us van prendre la vida, sí, però vàreu morir lliures d’esperit i pensa-ment. Avui els vostres descendents vivim en llibertat i us recordem amb afecte i gratitud. Descanseu en pau”

Tarragona, 12 desembre de 2010        

Associació de Víctimes de la repressió franquista a Tarragona (AVRFT)

Al darrere del conjunt i ocupant longitudinalment el mur, hi ha una gran placa de ferro de 17 m de llargària, encapçalada per una frase extreta de la cançó “Campanades a mort” de Lluí Llach: D’'aquells que han mort sense tenir el cap cot. Al dessota hi ha relacionats alfabèticament els 771 noms d’aquelles persones que moriren afusellades, en les presons o en els hospitals de Tarragona per les condicions inhumanes en que vivien. El dia de la inauguració, la regidora de Patrimoni d’aleshores, (†) Rosa Rossell, digué que: “La placa no és recta, sinó que té punxes per significar el dolor i els noms no s’han gravat, sinó que s’han buidat les lletres, com a símbol de l’absència”.

Entre les víctimes hi ha el Dr. Rafael Battestini Galup, afusellat el 22 d’abril de 1939. Atès que es desconeixia l’existència de familliars, les seves restes haurien pogut fer cap a l’ossera del cementiri. A fi de dignificar les seves despulles, l’Academia de Ciències Mèdiques de Tarragona amb la col·laboració de la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla, el 4 de novembre de 2020 les traslladaren al mausoleu núm. 133 de la Via Sant Joan.

A la part dreta de la placa, com a colofó a la llarga llista dels noms dels difunts i de les poblacions d’on eren naturals, s’hi pot llegir:

 
EN MEMÒRIA

De les persones sepultades en aquest cementiri que van perdre la vida per haver defensat la dignitat, les llibertats i els drets individuals i col·lectius, l’autogovern de Catalunya i la legalitat republicana (1939-1948)

Tarragona, 15 de gener de 2010.

 
A la mateixa placa s’indica que el projecte i la coordinació vàren estar a càrrec de la Conselleria de Patrimoni, del Museu d’Història de Tarragona i de l’Arxiu Històric de la ciutat.


El conjunt de noms que hi figuren, foren extrets dels documents que obren als arxius municipals de Tarragona i de Reus, a l’Històric de Tarragona i el del Tribunal Militar Tercero (arxiu que abasta els territoris de Catalunya, Aragó, Navarra i Illes Balears).


fossa 2   fossa 3