La repressió exercida sobre els vençuts i en concret, en el cas de les dones, va presentar una doble vessant. Per una banda, eren víctimes de la repressió política, formaven part del bàndol dels que havien perdut la guerra. I per l’altra, van patir la repressió, per raons de gènere, és a dir, pel fet de ser dones.

    La historiadora Mónica Moreno ho explica molt bé en la següent reflexió: “no únicament van perdre els seus drets polítics (els quals havien obtingut feia molt poc temps amb la Segona República), sinó que a més a més van ser repudiades de la ciutadania civil i social per a ser recloses en l’àmbit domèstic i sotmeses a la tutela de l’home”.

    Amb aquest acte, manifestem la voluntat de recordar i mantenir vius uns fets que van tenir lloc en el nostre passat recent i que van ser condemnats al silenci i amb el silenci a l’oblit. I que, malgrat haver tingut lloc fa 80 anys, continuen plenament vigents, ja que són moltes les dones arreu del món que segueixen patint la repressió, tant política com de gènere.

    Durant l’acte, es llegeixen en primera persona les fitxes de les dones mortes en aquest convent i un fragment de l’expedient de l’Elisa Cardona, l’única dona afusellada a la província de Tarragona.

    Se’ls hi fa una petita ofrena i s’acompanya l’acte amb música. Fent-les així, de nou, presents.

    A totes elles: a les dones del passat, a les dones del present i a les dones del futur va dedicat aquest petit acte d’homenatge i reparació.