Fotografies i vídeos
seleccioneu l’any







    A partir de l’any 2015, el Fòrum ve organitzant unes visites guiades als “Indrets de la Repressió Franquista a Tarragona” a càrrec de l’historiador en Francesc Xavier Tolosana (amb anterioritat, també a càrrec d’en Francesc Xavier Tolosana i organitzades per la CUP, es feren diverses sessions durant els anys 2012 i 2013).

    Des del punt de trobada, les portes del cementiri, s’inicia el recorregut desplaçant-se al monument ubicat a la Muntanya de l’Oliva en record dels afusellats pel franquisme, tot seguit es visiten les fosses del cementiri i a continuació es va fins a l’Antiga Audiéncia i a Pilats per finalitzar la passejada davant de la que fou presó-convent de les Oblates.

    Aquests són els llocs més significatius de la dura repressió que Tarragona visqué a partir del moment en que entraren les tropes colpistes el 15 de gener de 1939.

    Les visites s’emmarquen dins de l’homenatge a retre a tots aquells homes i dones que van ser empresonats, sotmesos a consells de guerra sumaríssims, afusellats o van trobar la mort a la presó com a conseqüència de pallisses o per la manca d’aliments, i van ser enterrats a la fossa comuna del cementiri de Tarragona. També volem que serveixin per mantenir el seu record.

  Els indrets que formen part de la visita  
Muntanya de l’Oliva. Lloc dels afusellaments.
 
Les tropes franquistes ocuparen Tarragona el 15 de gener de 1939.
Aquest va ser el lloc escollit per cometre els seus assassinats.
Els primers afusellaments es van produir el 28 de febrer de 1939, sent n’Elisa Cardona l’única dona afussellada a Tarragona (22.04.1939).
(El text explicatiu que hi ha al monument no concreta a qui es recorda).
Cementiri de Tarragona. Les fosses de la repressió.
 
   
A la ciutat de Tarragona, tres fosses ens re-corden el lloc on van ser enterrades les vícti-mes mortals del genocidi de la dictadura fran-quista nacional catòlica.
Antiga Audiència. Judicis sumaríssims (Pl. del Pallol, 3).
 
Els republicans i republicanes hi van ser jut-jats i jutjades sota els càrrecs de:
    - rebel·lió militar,
    - adhesió a la rebel·lió,
    - auxili a la rebel·lió i
    - incitació a la rebel·lió
sense cap garantia processal.
Presó de Pilats. (Pl. del Rei).
Entre el 1939 i el 1948 van passar per aquesta presó uns 10.000 republicans i re-publicanes, de les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Dels quals 691 van ser afusellats, inclosa 1 dona i altres 57 homes hi van morir de malaltia.
Va funcionar com a presó fins l’any 1953.
Presó habilitada per a dones al convent de les Oblates. (Portal del Carro, 13).
L’Església va col·laborar amb la dictadura franquista posant a la seva disposició els seus establiments. Al convent de les Oblates van morir 11 preses a conseqüència de les inhumanes condicions carceràries a que van ser sotmeses.
  Els altres indrets de la repressió que no formen part de les visites  
Parc de la Reconciliació. (Via Augusta).
Aquest indret va ser escollit pels feixistes per celebrar any rere any la seva victòria militar sobre la democràcia de la II República. Les celebracions oficials van finalitzar al 1975, però al 1985 els franquistes encara en feien actes.
Recordatori Juan Gabriel Knafo. (Carrer de la Unió, 7).
 
A Vitòria el 3 de març de 1976, la policia dis-parà contra els treballadors/res que sortien d’una assemblea a l’església de San Francis-co de Asís. Cinc treballadors moriran a causa dels trets de les “forces d’ordre”. Els treballa-dors de la Refineria de Tarragona es van manifestar en protesta pels fets de Vitòria. A la Rambla Nova es van produir diferents càrre-gues policials que provocaran la mort de Juan Rodrigo. Mentre fugia dels antidisturbis va caure al buit inconscient des del terrat del número 7 del carrer Unió.

Presó habilitada a la “Punxa”. (Carrer de l’Assalt, 11).

Comissaria de policia. (Avinguda de Pau Casals, 17).
El convent dels pa-res carmelites va ser utilitzat com a presó i camp de concentració dels presos republicans. Actualment és un lloc de culte catòlic.
La comissaria de la policia franquista, avui seu de la Cam-bra de Comerç, és un indret on van patir incomunicació i tortures molts repu-blicans i, posterior-ment, també nom-broses persones an-tifranquistes, que lluitaven pels drets dels trealladors i la Democràcia.
Presó Provincial 1953-2015. (Avinguda de la República Argentina, 2).
Presó on van participar en la seva construc-ció nombrosos presos republicans a causa de la seva professió de pica-pedrers o pale-tes.
 
  Fotografies i vídeos d’algunes de les visites  
ATENCIÓ!!! alguns fitxers poden tardar en obrir-se
2019 -
Fotografies de la visita efectuada el 24 de gener (la càrrega de l’arxiu pot tardar)
 
-
Fotografies de la visita efectuada el 27 d’abril (la càrrega de l’arxiu pot tardar)
 
-  
2018 -  
-
Fotografies de la visita efectuada el 27 de gener (la càrrega de l’arxiu pot tardar)
 
-
Fotografies de la visita efectuada el 28 d’abril (la càrrega de l’arxiu pot tardar)
 
-
Fotografies de la visita efectuada el 26 de maig (la càrrega de l’arxiu pot tardar)
 
2017 -
Fotografies de la visita efectuada el 4 de febrer (la càrrega de l’arxiu pot tardar)
 
-
Fotografies de la visita efectuada el 27 de maig (la càrrega de l’arxiu pot tardar)
 
-  
-
Fotografies de la visita efectuada el 25 de novembre (la càrrega de l’arxiu pot tardar)
 
2016 -
Fotografies de la visita efectuada el 16 de gener (la càrrega de l’arxiu pot tardar)
 
-
Fotografies de la visita efectuada el 30 d’abril (la càrrega de l’arxiu pot tardar)
 
2015 -
Fotografies de la visita efectuada el 28 de novembre (la càrrega de l’arxiu pot tardar)
 
  Vídeos i altres documents relacionats  
31.03 / 28.04 26.05.2012 25.05.2013 28.09.2013